Crònica d’una costellada, o com es fan els crucigrames

Primer de tot la llenya. Hem decidit de fer les costelles a casa, que fa fred i vol ploure, però la llenyera és buida. Llavors, seguint aquella dita popular que Joan Amades ja va recollir al seu Costumari i que diu que la llenya que crema bé és la que no costa de fer, baixem a l’era del veí, que ha marxat uns quants dies de vacances, a buscar quatre troncs.

Potser també és el moment de fer una cerveseta. La cervesa del llenyataire...


Ara és l’hora d’encendre el foc i de començar a preparar l’amanida. Una mica de paper de diari, quatre pinyes, un tronquet per aquí, un altre per allà, un parell de pinyes més, BUFA, una altra cervesa, i finalment els troncs del nostre estimat benefactor.

Foc foc, foc joliu, crema crema amb gran delit.



Finalment algú, el més carpanta, s’ha decidit a preparar l’amanida i, pel mateix preu, l’aperitiu. Patates, olives, formatge, embotit, musclos, escopinyes, navalles, i alguna cervesa. Lo normal. En Jordi torra pa i en Pere fa l’allioli.

I vet aquí que sortim del foc per caure a les brases. És el moment de posar tota la carn a la graella.


Tomba i tomba. No sentiu quina oloreta? Tothom a taula!

Hortizontals: 1. Que siguin dures de rosegar no vol dir que no ens agradin. Tros de llenya amb regust de botifarra. 2. Volàtil a la cafeteria. Piano com déu mana. Obren l'ampolla, tal vegada és de cervesa. 3. Un prefix de nassos. Quin embolic tot això de la ...